Exercici de la Biografia

Tendències Historiogràfiques II

Biografia

En el següent exercici de l’assignatura de Tendències Historiogràfiques II, ens centrarem en una petita biografia sobre el General Francisco Franco, extreta del llibre Las tres Españas del 36 de l'autor Paul Preston. Breument, sobre la biografia del General, observem com l’autor parla del dictador espanyol, tractant tots els aspectes de la seva vida, des de la més tendre infància fins a la seva maduresa, el seu procés fins arribar al poder proclamant-se com a dictador. A tot això, s’ha d’afegir la nombrosa varietat d’exemples que dona, que fan que la lectura sigui molt amena. Tot i així, la diferencia amb altres biografies, en aquest cas Preston inicia la biografia del general, en l’edat adulta del mateix, on narra la seva dura tasca per tal d’arribar a assolir el poder suprem de l’estat. No obstant, entendre la figura de Franco i desxifrar aquest personatge resultarà difícil tal i com veiem en les paraules del propi autor del llibre quan diu: “ la fascinación y la dificultad que suponen comprender a Franco se ven aumentadas por el modo en que él mismo se afanó en crear mitos mediante la interpretación de sus propios actos, que fueron ávidamente propagados por sus administradores.” L’autor intentarà comprendre aquesta figura del general, responent a la qüestió de com un jove soldat al 1916, provinent d’una humil família gallega, acabarà convertint-se en una persona de la qual es podria dir que era pràcticament impenetrable durant la seva època de dictador. Al llarg del llibre, s’aniran citant diverses cites textuals d’entrevistes realitzades a gent de l’entorn del General, que ajudaran al lector a intentar conèixer una mica millor la figura del dictador, que durant molts anys havia quedat en l’oblit. Aquesta figura impenetrable ens deixa veure més endavant la figura d’un home fred i calculador, a més a més podem veure com el seu passat de penúries i d’infància marcada per la presencia d’un pare mal tractador, farà que la maduresa de Franco malgrat ser un home seriós no amagués una figura tímida, que quedava pal·les en les reunions amb Hitler o Mussolini. Com es va repetint en al llarg del llibre, veiem com la infància sempre se’ns apareixerà com la part més fosca de la seva vida i la part més perjudicial, a tot això i en contraposició, trobem que la part més beneficiosa de la seva vida i de la qual es sent més orgullós, és la seva etapa en l’exèrcit i en especial, la seva època d’oficial colonial a Àfrica, importància que com veiem queda mostrada en les paraules del propi dictador quan diu: “Mis años en Africa viven en mí con indecible fuerza. Allí nació la posibilidad de rescate de la España grande [...] Sin África, yo apenas puedo explicarme a mí mismo...” Un altre dels temes que aborda la biografia seran els diferents odis, i mals que Franco veu a Espanya, que alhora també ens ajudaran a entendre el fonament de la seva ideologia. A mode de finalització d’aquest breu resum sobre la biografia escollida, remarcar com l’autor va citant de manera dispersa els elements que van marcar a Franco i com aquests elements derivaran en una manera de ser molt peculiar i que difícilment podrem arribar a conèixer amb exactitud.

Abans de la realització dels diferents apartats, principals de l’exercici, farem un breu anàlisi sobre com s’ha enfocat la biografia. En aquest cas, Paul Preston, ens dóna una visió de la vida d’un dels dictadors que va marcar el segle XX, a diferència d’altres autors, Preston ens dóna una visió nova, incloent-hi tota mena de detalls, incloent-hi aquells que pocs autors coneixen, i que Franco tenia molt amagats, com per exemple la seva facilitat per plorar, a més a més, gràcies a l’anàlisi de la seva infantesa realitzat per l’autor, es pot arribar a entendre com es va forjar la figura del dictador en la seva maduresa. En conjunt, l’autor ens mostra un nou enfocament, extremadament diferent i original sobre la complexa trama de la Guerra Civil Espanyola. Trencant amb el tòpic de que va ser una guerra entre extrems portada a terme per fanàtics apassionats de la dreta i de l’esquerra. Podem dir que la biografia de Franco és una reflexió innovadora, la qual difícilment podrà ser oblidada per els seus lectors. Un altre fet remarcable sens dubte la visió de l’autor es totalment neutral, i en cap moment fa apologia a cap mena d’ideologia, sense decantar-se per cap bàndol i sense donar cap mena de visió personal.

● Individu i Societat: “Raza era transparentemente autobiográfica; en ella, y a través de su heroico protagonista principal, corrigió todas las frustraciones de su vida. El argumento narra las experiencias de una familia gallega, totalmente identificable con la de Franco, desde el colapso imperial de España con 1898 hasta la inestabilidad política del primer tercio de siglo y la guerra civil.”

En aquest cas veiem com existeix una frustració en la figura del General provocada durant la seva infantesa, en el qual es crearà una relació negativa entre la societat i l'individu, com la manera amb que va viure de petit i els seus orígens, aquests fets passats, fan que es creï aquesta relació negativa

entre Franco i la Societat. Veiem com aquesta relació quedarà pal·les en la seva maduresa, fet que farà que el propi Franco realitzi una pel·lícula on intenti arreglar aquesta societat que tant el va frustrar.

● Significat dels fets històrics i intencions dels individus: “Tanto en la vida privada como en el poder, Francisco rechazó implacablemente todo lo que se asociara con su padre, desde los placeres

de la carne hasta las ideas izquierdistas. Una intensa y, de hecho, esquizofrénica identificación con

el sufrimiento de su madre en manos de su promiscuo progenitor puede leerse en el hecho de que su visión de las mujeres y del sexo estaba cargada de dificultades.”

Pel que fa al segon apartat sobre els fets històrics i els individus, en aquest paràgraf extret de la biografia del General Franco, veiem com el fet de tenir un pare que agredia a la seva mare va influir notablement en la seva maduresa, per tant podem dir que el fet històric de les agressions a la seva mare així com les idees d’esquerres, van fer que Franco establís un significat negatiu, el qual va rebutjar i d’aquesta manera es va allunyar de les dones i el plaer carnal, i de la ideologia política, tot això lligat amb el fet del record d’aquests fets històrics de la seva vida, que forjaran la seva identitat. Identitat molt més lligada a la figura de la seva mare i intentant oblidar la figura paterna en tot moment.

● La biografia Clàssica: “En 1912, fue a Marruecos, donde pasó diez años y medio de los siguientes catorce. La mayor parte de los principios de su carrera, culminados por su promoción como general de brigada a la edad de treinta y tres años, tuvieron lugar, primero con los feroces mercenarios marroquíes de los llamados Regulares Indígenas y, luego, con las violentas tropas de choque del cruel Tercio Extranjero.”

Com veiem, el següent fragment és un bon exemple de l’apartat de la biografia clàssica, ja que aquest fragment presenta una identificació del temps curt de la vida individual ja que dona un any concret, on hi ha una successió cronològica que ens ajudaria a entendre més la figura de l'individu, en aquest cas el general, on ell és l’autèntic protagonista i per tant, la màxima autoritat del relat i on es pot observar finalment com l’acció gira entorn als seus esdeveniments passats i com aquest seguit d’esdeveniments donaran lloc a un resultat en el futur més immediat.

● Vides Coherents? “Franco pasó los primeros cuarenta y cinco años de su vida escalando la cumbre. Una indómita ambición le condujo hasta la cima de su profesión militar en 1934 cuando se convirtió en general de división y, poco después, en jefe del Estado Mayor. Durante la guerra civil

espanyola se esforzó para asegurarse, ante todo, que se le reconociera como el mando único militar de la zona nacional, lo que consiguió el 21 de septiembre de 1936 [...] Por lo tanto, su principal propósito era mantener el poder que había conseguido, lo que significaba ganar la guerra civil y sobrevivir luego a la Segunda Guerra Mundial y a la hostilidad internacional que se ganó por su cercanía con el Eje.”

En el següent paràgraf extret del text de Paul Preston, veiem com la carrera militar de Franco a diferencia d’altres molts nois de la seva edat que van passar per el servei militar, des d’un bon principi era la de tenir el poder i el control total de l’exèrcit. Aquesta idea la perseguirà al llarg de la seva carrera militar i no deixarà que ningú li prengui. Veiem com la seva devoció per aconseguir aquesta fita el portarà a guanyar una guerra civil, proclamar-se dictador, treure’n profit de la Segona Guerra Mundial, i fins i tot mantenir un país amb més pena que gloria durant la postguerra on es va patir un bloqueig internacional. Tal i com veiem doncs, aquest fet de les vides coherents també lliga en el cas de Franco, veiem com la dura infància el va marcar fins a tal punt que es va forjar una figura dura amb un objectiu oblidar el seu passat de penúries i convertir-se en el cap suprem d’un país fos quin fos el preu per aconseguir-ho.

● La Biografia individual com la representació dels fets col·lectius. “Algunos de los hombres de confianza de Franco amansaron fortunas espectaculares gracias a sobornos burocráticos y a contratos con el Estado. También prosperaron falangistas responsables de las reparaciones de los daños de guerra. Numerosos oficiales se vieron involucrados en el mercado negro que se extendió en la década de los cuarenta.”

Com veiem en aquest penúltim apartat, l’estudi d’altres esdeveniments col·lectius, com són l’enriquiment del cercle proper a Franco, així com també dels familiars més directes, no citats en aquest paràgraf, però que si apareixen a la biografia, veiem com a través de l’anàlisi d’altres col·lectius, es pot arribar a entendre el fet individual, i establir doncs, una història que lligui allò que és individual amb el fet col·lectiu.

●Vides Complexes: “Hacia finales de la guerra civil empezó a expresar su confianza en la autosuficiencia de España. Se jactaba de que sus políticas durante la contienda cambiarían

profundamente teorías económicas básicas que hasta entonces el mundo había visto como dogmas. Después de la guerra, consiguió que José María Zumalacárregui, profesor de economía en la Universidad de Madrid, le visitara semanalmente para discutir sobre el tema.”

En aquest últim apartat, veiem com, la qüestió econòmica regeix a una qüestió cultural, i com allò polític i allò ideològic va totalment interrelacionat. Com podem extreure aquesta afirmació del següent paràgraf? La resposta sembla clara, com veiem l'individu aplica el seu propi concepte d’economia, per aixecar un país després d’haver patit una guerra, i fins i tot es rodeja d’un professor d’economia, al qual com diu més endavant acabarà per frustrar, aquest fet demostra, que lligat amb el concepte que tenia Franco de l’economia, darrera amaga una carència cultural i de coneixement,

que l’impedirà veure més enllà i recuperar l’economia, com Alemanya o Itàlia ja feien. A més a més, a aquest factor de clar bagatge cultural, cal afegir la ideologia dictatorial tancada de l'individu, que impedeix rebre consell d’un economista i no veure més enllà del que els seus propis ulls volen veure.