Exercici Segon

Tendències Historiogràfiques II

Exercici II

En el següent fragment extret de “De la Historia social a la historia de lo social” de M.Á. Cabrera y Á.S. Acuña se’ns mostra una noció de la societat que trenca amb la concepció que es podria tenir prèviament de manera que queda pales que el concepte de societat no neix com a resultat del progrés en el coneixement d’un conjunt de mecanismes que regeixen i dominen les accions del esser humà ans al contrari naixeria del procés de reconceptualitzar aquesta interacció promoguda per l’ascens de la concepció moderna del mon, és a dir, neix d’una discontinuïtat en la manera d’observar i entendre les relacions humanes.

De les paraules de Baker s’extreu la societat com a quelcom provinent directament de la Il·lustració, fet que ajuda a aproximar-se amb la realitat del moment.

Sense trencar amb tal afirmació prèvia, D. Bell planteja que el concepte de societat prové d’una concepció d’imaginar el mon partint de la base que tindríem un ordre humà i terrenal el qual estaria lligat i per tant subordinat a una presència externa, divina. No obstant, diu Bell, quan allò que és humà es va convertir en autònom es van fer necessaris nous conceptes per designar-ho i d’aquí naixeria el concepte de societat.

D’altra banda, Taylor trenca amb aquest concepte i en relació amb la historia d’allò social, introdueix el concepte d’imaginari el qual afecta a l’explicació del gènesis de les categories i també engloba l'objetivització de la realitat humana i de les pràctiques, relacions i institucions a les quals aquesta objetivització dona lloc. Un cop s’introdueix el nou concepte de naturalesa humana va suposar un canvi respecte l'imaginació de la interacció humana, segons Taylor aquest nou imaginari és l’encarregat d’organitzar les identitats de les persones per tant estem parlant de categories sui generis en les quals les persones i les relacions entre individus són totalment diferents i per tant la manera de pensar de l’esser humà està determinat per la seva posició en la societat i en l’estructura social. Per tant entrem en la utilització del terme d’allò social, ja que és quelcom que es troba més enllà de la consciència i dels essers humans individuals. És a doncs, a partir d’aquest moment, que s’entén que existeix una entitat social autònoma i objectiva, manifestada en agents, pràctiques i institucions la qual és permissiva a l’anàlisi sistemàtic i al tractament científic.

Amb Adam Smith i amb la critica a la noció de contracte com a base conceptual de l’economia, sorgeix una noció d’economia nova la qual portarà a concebre la societat com una economia, és a dir, com un sistema connectat de transaccions que obeeixen a les seves pròpies lleis, en el qual ja no

existeix qualsevulla noció d’agent individual.

Així doncs, un cop constituïda la categoria de societat, els fets humans deixen de ser concebuts com a components d’un domini objectiu susceptible a l’anàlisi científic i per tant la categoria de societat va intervenir cada cop més en la configuració de dites accions de manera que la denominada ciència social farà de la categoria de societat la seva eina analítica bàsica. En aquest punt trobem la importància del gir lingüístic i les aportacions de l’estructuralisme alhora de discernir els elements pertanyents a allò social i els que són pertanyents a l’explicació cultural.

Amb aquest concepte veiem com la ciència social persegueix el coneixement científic del comportament humà i per tant allò social va adquirir segons Curtis un estatut ontològic més ferm ja que recol·lectava, classificava i tractava els fets humans com a fets socials. Entre ells destaca l’ascensió de l’estadística promoguda per l'Estat al segle XIX.

L’ascensió d’allò social implica el desenvolupament del moviment obrer socialista i l’aparició i propagació de la identitat de classe. Finalment, l’auge d’allò social suposarà el cim de la teoria social objectivista els resultats de la qual són el desenvolupament de la historia social. Això acabarà atribuint poder al Estat de manera que el cim de tot plegat serà la creació de l’estat del benestar, sorgit durant la segona meitat del segle XIX.

Com veiem aquesta actitud crítica, fa que la idea il·lustrada quedi totalment de banda i doni pas a una nova mentalitat alhora d’entendre la ciència i la història. Però segons autors com E.P. Thomson, es mostren en contra d’aquesta opinió i argumenten que no seria filla de la il·lustració, sinó que seria fruit de la seva precessió. A més a més aquesta nova manera d’entendre la ciència i la historia, fa que s’obrin les portes a altres branques de les ciències socials com ara poden ser la lingüística, la sociologia, o la antropologia entre altres. Aquest conjunt de les ciències socials critiquen el paradigma modern així com alhora presenten noves perspectives pragmàtiques. A mode de breu conclusió, veiem que tot i nombrar l’evolució del concepte d’allò social, podem dir que encara els autors deixen entre obertes algunes qüestions com ara el fet que la historia en si podia esdevenir impracticable amb aquest excés de teorització dels supòsits postmoderns o fins a quin punt la postmodernitat historiogràfica seria capaç de veure més enllà de la conjuntura. Però tal i com veiem aquestes qüestions necessitarien un anàlisi més ampli.

Andreu C. Martín